Sobre l'Any Mozart 2006

Que Mozart ens empari

El 27 de gener de 1756, tradicionalment a les vuit del vespre, el número 9 de la Getreidegasse de Salzburg veia el naixement de Wolfgang Amadeus Mozart. 250 anys després, el citat carrer és una de les artèries principals de la ciutat austríaca, centre neuràlgic del “merchandasing” més vergonyant i que ha convertit Mozart en un dels reclams per visitar la ciutat. Algú hauria de recordar, però, que el compositor la detestava amb tota la seva ànima pel seu provincianisme i per l’odi visceral que sentia cap a l’arquebisbe Colloredo, la primer autoritat salzburguesa a les ordres del qual treballava el jove músic fins que aquest va plantar el clergue per traslladar-se a Viena. També caldria recordar que la suposada revolta de Mozart es va limitar a canviar d’aires per intentar convertir-se (cosa que no succeiria mai) en mestre de capella de la catedral de la ciutat imperial. Hauria acabat els seus dies com un trist i anònim organista, però Mozart no va caure del tot bé a la Viena del moment i no va ser, ni de bon tros, el compositor més important de la ciutat, malgrat les simpaties que li professava l’emperador.

Dos-cents anys després, i convertides en ciutats turístiques, Viena i Salzburg es repartiran enguany el monopoli de Mozart per ingressar divises. I molts, que potser no saben ni sabran mai qui era de debò Mozart, picaran i es deixaran entabanar comprant bombons i souvenirs, licors i samarretes, amb el rostre estampat de l’autor de La flauta màgica i dels quartets dedicats a Haydn que potser mai escoltaran. Quin fàstic!

Que Mozart ens empari confessats i que ens protegeixi dels mals d’un altre any Mozart com el 1991 –any del bicentenari de la seva mort- amb un enfarfagament lògic per la banalització fins a la nàusea de la figura del músic.

Arrecerats pels pentagrames del “Wunderkind” de Salzburg, potser aquest seria un bon espai per reflexionar sobre què fer amb i a partir de Mozart en un any d’innegables oportunitats per prendre-hi contacte. Sense oblidar, abans que res, dues coses: 1) Mozart no necessita aniversaris rodons per justificar-se o explicar-se: ho fa la seva pròpia música; 2) Posats a celebrar, que també es recordin músics que celebren aniversaris rodons com Xostakòvitx o Martín i Soler, a més d’Arriaga, i fer-ho si convé a l’empara de Mozart.

Com apropar-nos a Mozart? En primer lloc cal conèixer el personatge a partir del seu context. Per això, fóra bo fer-se amb una bona i exhautiva biografia que situï personatge i època a la llum de la veracitat dels fets i del rigor dels autèntics especialistes. L’oportuna reedició de la biografia de Hildesheimer pot ser un bon inici, que es pot complementar amb els “clàssics” indiscutibles com Paumgartner o Jean i Brigitte Massin. Mentrestant, segueix sent urgent la traducció de l’indispensable estudi d’Alfred Einstein, mentre consultem el compendi editat per H.C. Robbins Landon sobre Mozart i la seva realitat. A tot plegat sempre podem afegir l’autoretrat del músic a partir de la seva correspondència que va fer Pere-Albert Balcells, fi analista del compositor, que treballa amb modèstia però amb indiscutible encert.

Pelegrinatges a banda a les ciutats “santes” (Salzburg i Viena), el més important ha de ser la música, que mai no pot faltar en un any tan especial. Afortunadament, el musical no és un art del temps sinó de l’espai, i Mozart pot gaudir-se des de casa i sense necessitat de grans desplaçaments. I, tot i ser un art viu i que la presència i assistència a concerts i representacions d’òpera mozartiana és obligada, ¿per què no prendre la decisió d’escoltar, al llarg de l’any i a partir d’aquest mateix mes de gener la integral de l’obra mozartiana? Convido, doncs, l’amable lector a prendre’s temps per, nit sí i nit també, combregar des de casa amb la litúrgia mozartiana a partir de la seva essència musical, bo i escoltant totes i cadascuna de les seves obres per ordre estrictament cronològic, des de l’andante per a clavecí KV 1a (que és la primera composició d’un Mozart de cinc anys) fins a l’inacabat Requiem KV 626 de l’any de la seva mort, als trenta-cinc anys. Així es podrà observar de primera mà l’evolució lògica d’un personatge tan singular com immarcessible en la història il’esdevenir de la nostra cultura.

En el recent llibre de Zygmunt Bauman Una aventura anomenada “Europa” es recupera la idea heideggeriana del pas del “zuhanden” (el que es té a l’abast) al “vorhanden” (el que hem d’experimentar per anar més enllà). Tant de bo poguem, a través de Mozart, abastar al màxim la seva obra per, escoltant-la i llegint entre els seus pentagrames, anar més enllà del nostre present per entendre’l i entendre’ns una mica millor. I deixar de banda les banalitzacions.

Article publicat al diari “Avui” el 25 de gener del 2006