9.4.12

ESCOLTAR (DE DEBÒ) "LA FLAUTA MÀGICA"

Abans que res, disculpeu que hagi deixat tant de temps aquest blog deixat anar de la mà de Déu. És cert, la meva infidelitat no té nom, però sabeu que mantinc ben viva la professió de fe mozartiana, i que la canalitzo a través d'altres mitjans, que passen enguany per la Universitat de Barcelona, on dedico una assignatura al geni de Salzburg, predicant-ne la bona nova. Amén.
En tot cas, l'ocasió és propícia per endinsar-me de nou en l'univers blogaire mozartià per fer-vos avinent la quarta (i sembla que darrera) publicació sobre Mozart que Duxelm acaba d'editar, i escrita per Pere-Albert Balcells: Escoltar La flauta màgica de Mozart (2012). En altres posts d'aquest blog ja he comentat l'admirable tasca de Balcells, musicògraf i professor de piano i, sobretot, vehement profeta de la causa mozartiana. Una vegada més, la pulcritud de l'escriptura, la claredat conceptual i l'acurada i rigorosa anàlisi de l'òpera, permeten endinsar-nos en el complex univers d'una òpera enganyosa. Perquè La flauta màgica mai no és el que sembla, però sí que té una coherència absoluta si un s'escola, de debò, en els seus envitricollats pentagrames i en la seva simbologia textual i musical.
En aquest sentit, Balcells, després d'haver-nos convidat a (re)escoltar Le nozze di Figaro, Don Giovanni i Così fan tutte, ens obre les portes al darrer singspiel de Mozart, amb el mateix criteri i esquema de les monografies anteriors: una introducció contextual (amb una especial atenció a les relacions de Mozart amb la francmaçoneria), la traducció del llibret amb els comentaris analítics sobre aspectes de la partitura, l'anàlisi de l'obertura i un epíleg amb reflexions que bé poden generar nous punts de vista sobre la singular pàgina: "Normalment s'acostuma a dir que La flauta màgica és en el fons un oratori maçònic que adopta la superfície argumental d'un conte de fades. Però (...) potser caldria preguntar-se si no és en el fons un conte de fades que adopta la superfície argumantal d'un oratori maçònic (...) Resulta si més no qüestionable el procediment de disseccionar plans diferents en una obra de Mozart, un creador per al qual no semblen haver existit mai fronteres de cap espècie en la particular forma de viure l'existència" (p. 265).
Com deia més amunt, Balcells és un analista vehement i rigorós. Però mai no és dogmàtic (la gràcia mozartiana no admet dogmatismes) ni distant del tipus de lector que pot llegir els seus llibres, pensats "per a tots els públics". I és que una de les virtuts de l'autor és facilitar l'accés a quelcom de per si complicat. I fer, de la complicació, una cosa aparentment senzilla. Senzilla i complicada, això és La flauta màgica, una obra que gràcies al llibre que edita Duxelm, es pot escoltar de zero, però de debò, gràcies a les bondats de Pere-Albert Balcells.
PS: Si voleu sentir l'entrevista que vaig fer a Balcells a l'edició del 8 d'abril del meu programa Una tarda a l'òpera de Catalunya Música , aquí teniu l'enllaç corresponent:
http://www.catradio.cat/audio/625922/Escoltar-la-flauta-magica-amb-PA-Balcells

5 Comments:

At 12:10 p. m., Anonymous Biel (Palma M.) said...

Herr Doktor Radigales!!!!! Se't trobava molt, molt, molt a faltar per aquí!! Però tens excusa, ja ho sé: vaig assistir al teu cicle de conferències mozartianes al Caixafòrum de Palma (un plaer i un privilegi escoltar-te, sempre tan clar, tan apassionat i tan rigorós en el teu discurs, super ben estructurat i amb una bona selecció d'audicions)
Un profeta com tu, tan absent (vés amb compte amb Wagner, no t'escalfi massa el cap, que amb això del 2013 entre tant Verdi i tant Wagner a veure si et passaràs al costat fosc!)
Gràices una vegada més pel post. Visca Mozart, visca Balcells i visca el Radigales!!!

 
At 12:15 p. m., Anonymous Anónimo said...

Vaig tenir el goig d'assistir a les conferències que en Balcells va fer sobre les òperes de Mozart l'any passat i puc assegurar com d'extraordinari es el seu coneixement de la música de Mozart.
Tot un plaer escoltar-lo a ell i a Mozart, seguint pas a pas el que explica en els seus llibres, itinerarisn deliciosos per gaudir de la millor música del món

 
At 6:34 p. m., Anonymous Àngels said...

Gran home, aquest Balcells. I gran entrevista la que vas fer l'alre dia. Suposo que també gran llibre, no?
El compraré per Sant Jordi

 
At 2:54 a. m., Anonymous Anónimo said...

Pere-Albert Balcells, el Jean Massin català...i perquè no s'ha casat, que si no...! El llibre, com la resta de la col.lecció, pura delicia. Felicitats a ambdòs per la vostra tasca. Per cert, Herr Radigales, em podrieu donar més informació sobre aquesta assignatura 'Mozart' que impartiu a la Universitat i de la que, sorprenentment, no he estat informat?
mit Dank im Voraus

 
At 12:10 p. m., Anonymous Anónimo said...

Certament es podria veure el seu entusiasme en el treball d'escriure. El món espera encara més apassionats escriptors com vostè, que no tenen por de dir el que creuen. Sempre segueix al teu cor.

 

Publicar un comentario

<< Home