30.11.09

HA MORT H.C. ROBBINS LANDON

Atenent el suggeriment d’un il.lustre blogger, de qui podeu llegir les seves interessants aportacions a El quadern de l’apuntador, reinicio i reprenc aquest Mozartmania amb una referència H.C. Robbins Landon, desaparegut el 20 de novembre del 2009 a Rabastens, la localitat del sud de França on residia des de feia dècades i on posseïa el castell on vivia.

Howart Chandler Robbins Landon havia nascut a Boston el 1926. Va estudiar música a diverses universitats nord-americanes, abans de traslladar-se a Europa, on entre 1957 i 1961 va ser corresponsal del Times. Esperonat per l’obra de Franz Joseph Haydn, el 1949 va fundar la Haydn Society, gràcies a la qual va publicar un nombre immens d’obres de l’il.lustre col.lega de Mozart, entre les quals l’estudi sobre les simfonies del mestre de Rohrau (1955) i, sobretot, la gran obra en quatre volums, Haydn: Chronicle and Works (1976-1980). Però va ser precisament de Mozart sobre qui va escriure una bibliografia abundant, rigurosa i de referència, que el va dur a ser un dels màxims especialistes en aquest compositor. Una de les virtuts de Robbins Landon era que sabia sintetitzar l’erudició amb l’afany de divulgació, de manera que les seves obres, “aptes per a tots els públics”, són perfectament assequibles per als profans en la matèria, sense que al mateix temps els acadèmics o especialistes no trobin també informació perfectament necessària per a l’estudi dels objectius de les recerques del musicòleg nord-americà. Haydn i Mozart especialment, però també Beethoven i Vivaldi, van ser els centres neuràlgics de l’activitat de Robbins Landon.

Repassant la meva biblioteca, i deixant de banda articles introductoris a llibrets inclosos en discos i programes de mà (la musicografia va ser un altre dels focus professionals de Robbins Landon), extrec els llibres que posseeixo i que són d’autoria del musicòleg nord-americà:

. 1791, El último año de Mozart. Madrid: Ediciones Siruela, 1989. Molt oportunament escrit de cara a l’any del bicentenari de la mort de Mozart (1991), el volum repassa els últims dies del compositor i fins i tot desmunta les diferents teories de l’assassinat ritual. Bon apèndix amb inventari de les possessions del músic el dia del seu decés.

. Mozart. Los años dorados. Barcelona: Destino, 1990. Estudi sobre els anys vienesos de Mozart (1781-1791) escrit amb to divulgatiu i una mena d’introducció al que serà després Mozart and Vienna.

. Mozart and Vienna. London: Thames & Hudson, 1991. Interessant estudi sobre la situació de Viena en temps de Mozart, il.lustrat textualment amb una selecció dels Skizze von Wien que Johann Pezzl va escriure sobre la capital imperial entre 1786 i 1790.

. Mozart et les franc-maçons. Londres: Thames & Hudson, 1991 (traducció francesa: l’obra original és de 1983). Breu (tan sols 109 pàgines) però intens estudi sobre les relacions entre Mozart i les societats secretes. De fet, es tracta d’una conferència-article sobre el tema, molt ben il.lustrat i amb un apèndix que inclou els membres de la lògia a la qual pertanyia Mozart, Zur gekrönten Hoffnung, el 1790.

. Mozart y su realidad. Guía para la comprensión de su vida y su música. Barcelona: Labor, 1991. L’”opus magnum” de Robbins-Landon relacionat amb Mozart que, de fet, és una edició (The Mozart Compendium n’és el títol original), que compta amb aportacions de màxims especialistes.

Òbviament, amb Robbins Landon desapareix un pou inesgotable d’erudició mozartiana. Però, per sort, en queda l’obra, de consulta obligada per especialistes o senzillament aficionats, tal era –com deia més amunt- el nivell de saviesa i capacitat divulgativa del mestre que ens ha deixat. Descansi en pau.

2 Comments:

At 7:54 p. m., Anonymous Anónimo said...

També molt recomanables les seves memòries, 'Horns in High C', titulades per un instrument que surt força en les simfonies del seu estimat Haydn. Ui, això es pot dir en un blog mozartià? Llarga vida a la mozartmania.
xcv

 
At 2:15 a. m., Anonymous Anónimo said...

Trist 2009 on han mort algunes referències del nostre entorn musical i intel·lectual, algune sproperes altres icones de la història del segle XX. Ara en summem una altra. Esperem que altres nascuts els anys 20 aguantin i, en casos, com La Grange superin els dos anys mahlerians i completi el quart volum de la seva monografia. Altrament seria una paradoxa traspassar en la celebració del compositor pel qual serà recordat en l'àmbit musicològic.

 

Publicar un comentario

<< Home