5.12.09

5 DESEMBRE 2009

"Mozart va escriure al seu pare (7 de febrer de 1778) que, tal i com sabia Leopold, Wolfgang era capaç d'adoptar i d'imitar qualsevol forma i estil musicals: l'italià, el francès i també l'alemany... És cert, però això no dóna peu a la universalitat tal i com nosaltres l'entenem, sinó tan sols la seva súper nacionalitat, al seva posició estranya en la història de la música, que implica que no ha estat ni un compositor italià ni un alemany, i encara menys francès, sinó senzillament Mozart, per damunt de tots els límits i totes les fronteres nacionals. No va ser la música italiana ni l'alemanya les que van determinar el seu caràcter musical -tan sols en allò extern és italià o alemany- sinó que és ell qui determina l'essència de la música italiana o alemanya".

Extret d'EINSTEIN, Alfred: Mozart: His character. His Work. (Edició castellana a Espasa Calpe, 2006)
Avui, a 5 de desembre del 2019, 218 anys després que la música esdevingués, més que mai, silenci còmplice.
IL.LUSTRACIÓ: Cotxe fúnebre transportant el fèretre de Mozart entrant al cementiri de St. Marx, a Viena, el 6 de desembre de 1791.

2 Comments:

At 3:09 p. m., Anonymous Anónimo said...

Hola Jaume: Ja he llegit la teva "reflexió" sobre la música de Mozart, hi estic totalment d'acord, i com que sempre explico batalletes et puc comentar que segons Monsieur Hocquart, em semble que s'escriu així, en una conferència que va fer a l'Institut Francés, Mozart va agafar tots els estils de la seva época, i ho va demostrar amb ilustracions musicals, inclús hi havia la música espanyola que s'escrivia a l'època, això va ser l'any 1991. Mozart l'incomparable
Una abraçada. Mariàngels

 
At 10:43 a. m., Blogger Malalt de Bach said...

La universalitat de la musica es absoluta i l'exemple de Mozart es molt interessant.
Aprofito per desitjar-vos unes
BONES FESTES.

 

Publicar un comentario

<< Home