11.3.13

LA "FLAUTA MÀGICA" DELS "FURBI"


Una Flauta màgica reduïda a una hora de durada; una Flauta màgica cantada en català –amb traducció inspirada, en gran mesura, en la que Carme Serrallonga va fer per al Teatre Lliure el 1984, tot i que no consti en el programa de mà-; una Flauta màgica interpretada tan sols per dues actrius-cantants i quatre actors-cantants; una Flauta màgica despullada en un espectacle sobri però que manté l’essència de l’obra, no tant en el vessant màgic però sí en el del discurs utòpic i de reminscències maçòniques; una Flauta màgica per a tots els públics i no pensada específicament per a un públic coneixedor de l’òpera com a gènere o del singspiel de Mozart. Fins aquí –i podríem afegir d’altres característiques descriptives- res que s’allunyi de molts espectacles que s’han fet (a casa nostra o fora d’aquí) sobre La flauta màgica. La gràcia de la companyia Dei Furbi rau en l’arranjament de Paco Viciana, que ha reduït l’òpera mozartiana a una partitura per a la veu humana, no tan sols els fragments solístics, sinó també els instrumentals i orquestrals, arreglats per a conjunt de veus que canten a cappella fragments tan complexos com ara l’obertura, bisada al final de l’espectacle. O els acompanyaments d’àries i concertants que poblen l’últim singspiel de Mozart.
L’àgil direcció de Gemma Beltran obliga els intèrprets a un treball maratonià, en què el cant està obligat a servir-se del gest i aquest al cant, en un engranatge meticulós i perfecte, fent abstracció d’una música visualitzada gràcies a un treball corporal exigent.
Toni Vinyals, Joana Estebanell, Marc Pujol, Robert González, Anna Herebia i Marc Vilavella ho donen tot al servei dels personatges que poblen La flauta màgica, al llarg d’un espectacle breu (una hora i cinc minuts) que es pot veure a La Seca-Espai Brossa del carrer de Flassaders de Barcelona, en sessions que dimecres a diumenge a les 21h. (diumenge a les 19h.) fins el 7 d’abril. “Mozart ens expressa de forma neta i precisa que és gràcies al poder de la música (de l’art) que els personatges podran travessar alegres la fosca nit de la por”, ens diuen al programa de mà. Una netedat i una precisió que ens permeten, gràcies als “Furbi”, travessar seixanta-cinc minuts de qualitat i d’originalitat al servei d’una peça tan cèlebre i celebrada com immarcessible en les seves possibilitats de dir-nos encara moltes coses, més enllà dels tòpics a què l'ha sotmesa la història.

4 Comments:

At 12:23 p. m., Anonymous Anónimo said...

De les òperes de Mozart he vist moltes rareses, de la "mis en scena" s'enten, perquè la música del meu compositor preferit sempre queda. Tinc ganes d'anar a veure aquesta de l'espai brossa. Gràcies per la informació. Mae

 
At 7:34 p. m., Blogger Sira said...

Enhorabona Jaume per l'article. Jo vaig assistir a l'estrena i em va encantar!! Trobo que és formidable la adaptació i el treball desplegat per aquest grup d'actors-cantants!! El recomano!
Sira Hernández

 
At 12:51 p. m., Anonymous Anónimo said...

Tampoc no consta en el programa de mà, ni enlloc, el nom de l'autor del llibret, Emanuel Schikaneder, que al cap i a la fi és el qui va escriure l'argument i el guió. Aquestes adaptacions, és evident, ajuden a divulgar, però corren el risc de trivialitzar i acabar fent-nos una mica més ignorants.

 
At 4:38 p. m., Anonymous Anónimo said...


Our updates Recent articles:

 

Publicar un comentario

<< Home