A PUNT EL FESTIVAL MOZART-STRAVINSKY

Els llenguatges dels dos compositors, separats per gairebé un segle i mig de distància, tenen un fil comú: la transparència de la línia melòdica, la claredat en les temàtiques i les exposicions i un innegable sentit de l’humor sense desmerèxer la tradició precedent. El neoclassicisme de Stravinsky, tot i emmirallar-se en la Itàlia de Pe

Tots dos compositors, a més, no van deixar gènere musical per tastar, des de la missa fins a l’òpera, passant per la música simfònica o de cambra.
En un llibre sobre Mozart escrit el 1935 pel pensador francès Adolphe Boschot, aquest recomanava als mozartians que no creguessin en l’exclusivisme del Mozart sempitern, alfa i omega de la ciència o l’art musical. Exalçar Mozart i menystenir Beethoven, Chopin, Wagner o, en el cas que ens ocupa, Stravinsky resulta, per paradoxal que sembli, no respectar el propi Mozart, que d’una manera o una altra anticipa i prepara el camí dels músics que van heretar-ne el mestratge. Mozart, d’alguna manera, “salva” (entre cometes) amb el seu melodisme d’arrels profundament italianes la música posterior de ser esclava de l’entramat harmònic. I Stravinsky, que d’això en sabia molt (i llegiu o rellegiu la recentment editada Poètica musical), ho va posar de manifest en més d’una ocasió, tant en les seves doctes paraules com en els seus sempre excitants pentagrame

Ara, doncs, i al llarg de tres concerts simfònics i un de cambra, els membres de l’OBC amb direcció d’un indiscutible mozartià com el director i pianista Christian Zaccharias ens permetran gaudir de la música mozartiana emparentada amb el més clàssic dels compositors del segle XX: Igor Stravinsky.
1 Comments:
trobo interessant que Mozart s'uneixi a Stravinsky. Efectivament, per què no?
Bon blog!
Publicar un comentario
<< Home