MOZART 22

MOZART 22 serà LA novetat audiovisual per excel.lència de l’any i segurament de la dècada. Parlem de la macrocaixa amb 19 volums que contenen 33 DVDs amb la integral de les òperes de Wolfgang Amadeus Mozart enregistrades al Festival de Salzburg d’enguany. UNITEL s’ha encarregat del projecte amb el suport dels segells Deutsche Grammophon, Decca i TDK i amb distribució d’Universal Music.

Integral? “Ma come”?
Il re pastore obria el festival dels festivals el 24 de juliol del 2006. Era el pòrtic d’una edició que incloïa com a única programació totes i cadascuna de les òperes del fill predilecte de Salzburg (amb permís de Herr Karajan).

Si la memòria no ens falla, no hi ha cap compositor que tingui editada l’obra operística completa en suport audiovisual comercial. Mozart és el primer en aconseguir-ho. La seva obra es ven per si sola, i amb molt bon criteri Unitel presenta la integral operística que aquest estiu es va programar al Festival de Salzburg.

L’any 1991 –el del bicentenari de la mort de Mozart-, aprofitant la recent consolidació del disc compacte, Philips va treure al mercat la (gairebé) completa edició de les obres mozartianes en 25 volums amb 180 discos. Quinze anys després, i en ocasió del 250è aniversari del naixement del compositor, és la imatge la que ocupa un lloc preeminent per a una edició completa, ara de les seves òperes. Un total de 51 hores de música, més les 20 corresponents d’extres amb making off de les produccions, al llarg de 33 discos distribuïts en 19 estoigs que poden adquirir-se en conjunt o separadament.

Part del projecte s’ha pogut veure en televisions europees, especialment gràcies a la Ràdio Televisió Austriaca, que també hi participa. Un títol com Le nozze di Figaro (amb la glamurosa presència d’Anna Netrebko), que va inaugurar la remodelada Haus für Mozart a finals de juliol, va ocupar un 25% de share a la televisió austríaca quan es va emetre. Aquest és, òbviament, un dels títols estrella d’aquesta macroedició.

Aclarim, però certes coses, començant pel bonic número (22) que suposadament es correspon amb les òperes mozartianes. En realitat, Mozart va escriure 17 òperes completes i en va deixar inacabades tres (Zaide, L’Oca del Cairo i Lo sposo deluso). 17+3= 20. Per art de màgia, el projecte salzburguès d’enguany va sumar dos títols més: Die Schuldigkeit des ersten Gebots i La Betulia liberata. El primer és un singspiel sacre, d’escàs relleu dramatúrgic, tot i que el muntatge salzburguès va comptar amb l’intel.ligent muntatge de John Dew. I el segon és un oratori, cosa que no explica el per què de la seva inclusió (bé que en versió de concert) al festival d’enguany. Posats a demanar, també es troba a faltar en aquesta edició de Mozart 22 l’Idomeneo mozartià en la versió de Richard Strauss que aquest estiu s’ha presentat en versió de concert en una memorable versió dirigida per Fabio Luisi. Com a mínim, cal esperar que aviat es distribueixi en disc. Almenys sabem que a Martina Franca també s’ha programat aquesta versió, susceptible de ser editada pel segell Dynamic.

De tot una mica
Comencem, doncs, pel començament. Dues rareses com les dues primeres obres escèniques mozartianes (Apollo et Hyacinthus i Die Schuldihgkeit des ersten Gebots) comparteixen espai i dígits en el primer estoig de la col.lecció, distribuït en dos DVDs. Apollo et Hyacinthus reconstrueix una representació operística en temps de Mozart a l’Aula Magna de la Universitat salzburguesa, on als onze anys el músic va estrenar l’òpera, el mateix espai que va acollir a mitjans d’agost l’“azione teatrale” Il sogno di Scipione, amb direcció musical de Robin Ticciati y escènica de Michael Sturminger.

Fora de la Universitat, dos dies després de l’estrena d’Il re pastore, i aprofitant la reobertura de l’antic Kleines Festpielhaus (rebatejat com a Haus für Mozart), es va posar en escena una notable versió de Le nozze di Figaro, dirigida musicalment per Nikolaus Harnoncourt i escènicament por Claus Guth. El doble estoig de la col.lecció permet reviure una de les òperes que, el dia de la seva estrena, va convertir Salzburg en la capital del glamour i l’encant de les grans vetllades operístiques. La cosa estava justificada, perquè l’espectacle comptava amb la presència de la soprano “sex-bomb” de la dècada: la sinuosa Anna Netrebko en la pell de Susanna.

D’altra banda, Mozart 22 permet reviure dos títols memorables en el doble aspecte musical i teatral: per una banda la reposició del Mitridate protagonitzat per Richard Croft i l’esplèndida Miah Persson amb direcció musical de Marc Minkowski davant dels “seus” Musiciens du Louvre i escènica de Günter Krämer. Per altra banda el hi ha l’extraordinari Idomeneo amb un repartiment espectacular: Ramón Vargas, Magdalena Kozená, Ekaterina Siurina i la que per a un servidor ha estat la revelació de la temporada, Anja Harteros, una Electra electrizant, mai millor dit.

El que sorprèn és que aquest any el festival salzburguès hagi reposat el Don Giovanni dirigit escènicament per Martin Kusej, responsable del desigual muntatge de La Clemenza di Tito que edita TDK amb la gravació feta excepcionalment el 2003. El Don Giovanni en qüestió, del qual parlarem amb detall la setmana que ve, va ser molt criticat tot i el bon paper d’un equip vocal molt competent dirigit per Daniel Harding, tampoc gaire ben tractat per la crítica. Tampoc va semblar ser molt afortunada La flauta màgica que havia de salvar els salzburguesos del mal gust de boca que havia deixat la producció del 2005, definitivament rellegada al bagul dels records. La Flauta del 2006, amb la posada en escena de Pierre Audi i la direcció musical de Riccardo Muti, va resultar un plat més aviat anodí, tot i la presència de René Pape i Paul Groves com a Sarastro i Tamino respectivament.

Dues fascinantement estranyes produccions de Così fan tutte i El rapte al serrall podran reviure’s ara en format DVD. En la primera òpera és un valor segur la veterania d’un Thomas Allen al costat d’una altra també veterana però ja en declivi com Helen Donath en la pell de Despina. Ana María Martínez, Sophie Koch, Stéphane Degout i Shawn Mathey interpreten els components de les parelles enamorades, atents a la batuta de Manfred Honeck i a la dramatúrgia del senyor Karl-Ernst i la senyora Ursel Herrmann.

Rareses fascinants
Mai abans s’havien editat comercialment en vídeo o DVD els títols restants del que ha estat aquest Festival de Salzburg, per la qual cosa ens alegrem de la iniciativa. Passarem per alt la “trampa” de la ja citada Betulia liberata i valorarem el Lucio Silla dirigit musicalment per Tomás Netopil i escènicament per Jürgen Flimm davant dels músics de la Fenice veneciana. Per altra banda, la segona de les òperes que Mozart va escriure a Itàlia (Ascanio in Alba) és una altra de les rareses, amb la direcció d’Adam Fischer davant de l’orquestra de Mannheim amb dramatúrgia de David Hermann.

També va ser estranya la programació del cicle Irrfahrten, subdividit en tres sesions dirigides musicalment per Michael Hofstetter i escènicament per Joachim Schlömer: La finta semplice, els fragments de les inacabades Lo sposo deluso (amb Marisa Martins) i L’oca del Cairo i un espectacle per a veu, cant i ball protagonitzat per Ann Murray amb el títol Abendempfindung. A tot plegat cal afegir el doble programa format per la també inacabada Zaide i Adama, espectacle amb música de Chaya Czernowin amb referències a Mozart.

Salzburg és una ciutat que, tot i les seves limitades proporcions, té diversos teatres. Un dels més originals és el de marionetes, que va acollir un programa doble editat en un estoig que aplega Bastià i Bastiana i L’empresari. Les protagonitzen ninots als que posen veu (en directe) quatre cantants per als dos títols, amb direcció musical d’Elisabeth Fuchs.

Això i més és Mozart 22, caixa amb no pocs encants davant dels quals és difícil oferir resistència tot i el no pas mòdic preu de poc més de 400 euros. Però, què són 400 euros davant de la complexitat de la integral mozartiana, ara revivible en format audiovisual i amb alta qualitat de so, imatge, i amb varietat de subtítols i extres? Són 19 volums amb 33 DVDs, 48 hores, és a dir de 2876 de música i imatge d’altíssima qualitat. Realment, és com per plantejar-s’ho...