Segueixo fa temps
Diana Damrau, la soprano alemanya que tantes alegries m'ha donat en el
terreny mozartià. El seu darrer disc,
Donna (Virgin) és un altre regal fet a base de petites grans obres mestres. Perquè, més enllà dels fragments seleccionats (àries de
Don Giovanni,
La flauta màgica,
Mitridate,
La clemenza di Tito,
El rapte al serrall,
Le nozze di Figaro,
La finta semplice i les àries de concert KV 418 i 419), hi ha la veu tersa, cristal.lina, preciosa, de la Damrau. Hi ajuda sobremanera el sensacional acompanyament de Le Cercle de l'Harmonie que dirigeix
Jérémie Rhorer.
Mozart obliga a una vocalitat dúctil, disciplinada, però que mai no oblidi l'expressivitat, atesa la teatralitat de les seves pàgines vocals. La Vitellia de Diana Damrau en pàgines com "Non più di fiori", la Donna Anna de "Non mi dir" i, sobretot, la Konstanze de "Marten aller Arten" (aquí amb la versió alternativa que en el seu moment també va enregistrar per a Virgin Natalie Dessay) devetllen una artista en estat pur. La tindrem, a la primavera, en les funcions que el Liceu ha programat d'El rapte al serrall i esperem que el directe no ens decebi i que l'art i el caràcter desplegats en disc superin en escreix aquests retrats sonors que deixa Damrau en els seus enregistraments discogràfics i en DVD. Art i caràcter en la pell d'un tros de dona cantant i interpretant algunes de les pàgines més excelses del catàleg mozartià.
Que ningú no s'ho deixi perdre.
