MONUMENTS BARCELONINS DEDICATS A MOZART

El 1882, i coincindint amb les representacions de Don Giovanni al Teatre Líric, als jardins que envoltaven aquest local de l'Eixample es va col.locar l'escultura que Josep Reynés havia fet de Mozart, davant d'una anterior i que representava Beethoven. El cronista del Diario de Barcelona, Alberto del Castillo, va fer un comentari en què destacava "al autor de Don Juan sentado en un sillón de la época, vestido con un rico casacón y con la pulcritud de quien cultivaba el trato de la sociedad y componía para solaz de los salones de su tiempo las preciosas obras que aplaudieron con estusiasmo sus contemporáneos, como los aplauden los músicos y aficionados de nuestros días". I el cronista seguia, descrivint la figura del músic: "tiene apoyada la mano derecha en la barbilla, en actitud meditabunda, a la vez que muestra en el rostro y muy particularmente en los ojos y en la boca una expresión serena simpática, que corresponde bien a nuestro entender con el carácter de sus composiciones musicales". Dec aquesta font a Montserrat Guardiet i Bergé, autora del llibre El Teatre Líric de l'Eixample (1881-1900), Barcelona, Pòrtic, 2006, p. 1001-101.

No estaria de més recordar que el nom de Mozart, a banda de tenir un carrer a Gràcia (un carrer, per cert, no gaire bonic), presideix una part de la façana del Gran Teatre del Liceu. El mateix teatre havia tingut, al lloc on actualment hi ha una escultura representant Orfeu a l'escala d'honor i que comunica el vestíbul amb el saló dels miralls, un bust de Mozart. N'havia substituït un que representava la reina Isabel II i que va ser llançat al mar, després d'haver estat arrencat i arrossegat Rambla avall durant la revolució de setembre de 1868. Ben fet.
Llàstima, però, que el bust de Mozart del Liceu ningú no sap on para. I, pel que fa a l'escultura de Reynés del Teatre Líric, va passar de Barcelona a Badalona, I actualment diuen -així m'ho va fer saber la Montserrat Guardiet- que és a l'Argentina. D'això se'n diu traspassar fronteres.
La primera fotografia, a l'esquerra, és el detall de l'escultura, fet per Josep Cortinas i Suñol i procedent de l'arxiu d'imatges del Museu de Badalona; la segona, a la dreta, procedeix del fons del fotògraf Josep Salvany i Blanch conservat a la Biblioteca de Catalunya.