MOZART HEROI DE FICCIÓ (i II): LA LITERATURA

És un fet fàcilment deduïble de les moltes biografies existents que Mozart va tenir una vida de novel.la. De novel.la, matisem, romàntica, en el sentit etimològic del terme. I el mateix que passa amb el cinema pot ser objecte de literatura, bona unes vegades, oportunista unes altres, mediocre en la majoria de casos. Tanmateix, tan sols set són les obres que, ara per ara, m’apareixen a l’horitzó (segur que n’hi ha més) i que poden ser objecte de comentari en l’últim article que penjo en aquest any mozartià del 2006, ni que sigui com a col.lofó. I que consti que us dec encara algunes referències al Tutto Mozart de Bryn Terfel i una valoració del que ha donat de si aquest any.

Literatura romàntica
Si Mozart, efectivament, va tenir una vida novel.lesca, és el romanticisme el periode que primer i de manera més lluïda, explora i explota l’existència del genial salzburguès. Se sap que Salieri va embogir, i que en el seu deliri afirmava haver assassinat Mozart. Aquesta anècdota de la història, inconsistent des del punt de vista fàctic, va donar peu a la llegenda negra. I Alexandr Puixkin (1799-1837) en va saber treure partit en una peça tan breu com intensa, a la que Rimsky Korsakov posaria música en una també breu (però menys intensa) òpera de cambra.

Comparat sovint amb el mateix Mozart, el més romàntic dels narradors russos (amb una vida tan novel.lesca com per acabar mort amb un tret al cap després d’un duel) va encarregar-se del tema de l’assassinat del compositor a mans de Salieri en una obra brillant, enèrgica, un “coup de foudre”, que dirien els francesos. Mozart i Salieri es va publicar el 1830, el mateix any que ho feia El convidat de pedra, una peça sobre el tema (igualment mozartià) del Don Joan, esdevinguda òpera gràcies a la peça d’Alexandr Dargomizsky.
Mozart i Salieri és, de fet, un monòleg de Salieri interromput breument per Mozart, que se n’anirà de l’estança després d’haver begut una copa de vi enverinada prèviament pel compositor italià. El rerefons de l’obra és el debat entre el geni i el mediocre, entre ètica i estètica, culminat amb les últimes paraules de Salieri abans que es tanqui el teló: “Que dormis, Mozart,/ el son més llarg! Però i si té raó,/ i jo no sóc un geni? Bé ho ha dit, / que la maldat i el geni no s’avenen” (de la traducció d’Helena Vidal a PUIXKIN, A.S.: Mozart i Salieri i altres obres. Barcelona: Proa, 2001)

Mozart auf der Reise nach Prag és la deliciosa novel.leta que entre 1855 i 1856 va publicar Eduard Mörike. Afortunadament, n’hi ha diverses traduccions, tant en català com en castellà. Posats a triar, què millor que optar per l’edició crítica de Rosa Sala Rose (Galaxia Gutenberg), a qui devem la impagable traducció de les Converses amb Goethe de J.P. Eckermann. El geni tocat per la mort, i a punt d’entrar a Praga per a l’estrena de Don Giovanni, és el tema central de la breu peça, que pinta un Mozart geni i home a la vegada, seguint de la vora la dialèctica romàntica propera al rerefons de la “mort de l’art” propiciada per Hegel. Mozart sembla caminar per la maroma de que separa l’esperit i la matèria, en un brillant equilibri que culmina amb l’escena de la taronja, un dels episodis, narrativament parlant, més bonics de la literatura romàntica alemanya (i perdó per les pretensions d’erigir-me en antòleg).

El segle XX
No hi ha dubte que l’exitosa obra teatral de Peter Shaffer Amadeus (1979) s’inspira en el Mozart i Salieri de Puixkin. Amb tot, l’assassinat hi és virtual, no real, com si Mozart morís d’esgotament físic i psicològic a mans d’un Salieri que l’assetja en un clar antecedent del “mobbing” dels nostres temps. És una opció. Per primera vegada, Mozart se’ns presenta amb tota la seva càrrega eròtica i fins i tot escatològica. Bromes de mal gust, jocs de paraules, les infidelitats del matrimoni (amb referències a l’adulteri de Constanze amb el mateix Salieri) són alguns dels episodis que configuren la columna vertebral d’una peça molt ben construïda dramàticamennt, l’èxit de la qual va propiciar l’adaptació cinematogràfica de Milos Forman, amb guió del propi Shaffer.

Marcel Bluwal va ser director i guionista d’una esplèndida sèrie televisiva, Mozart, comentada en aquest mateix blog. De resultes de la sèrie, la novel.la titulada amb el nom del compositor de Salzburg va ser un èxit editorial a França, tot i que tambés va traduir al castellà, entre altres llengües.

Un il.lustrat com Néstor Luján no podia quedar al marge del segle XVIII: la seva admiració per Casanova (objete de la novel.la de 1988 Casanova o la incapacitat de perversió) n’és una bona mostra, però també La folla jornada (Columna, 1991), amable novel.la que explica les relacions amoroses (no verificades documentalment però presumiblement certes) entre Mozart i Nancy Storace, soprano que va estrenar el paper de Susanna en l’estrena a Viena de Le nozze di Figaro (1786). La novel.la de l’escriptor català, per cert, manlleva part del títol de la peça original de Pierre Augustin Caron de Beaumarchais en què s’inspira l’òpera de Mozart i Da Ponte (La folle journée ou Les noces de Figaro).

De manera una mica oportunista, i aprofitant el material de les seves obres científiques, H.C. Robbins Landon va publicar el 1994 Una jornada particular (Destino). La novel.la condensa en una única jornada, la vida d’un Mozart que se sap malalt de mort i amb una solució narrativament pobra, que té molt poca cosa a veure amb la grandesa de Robbins Landon com a musicòleg.

I finalment, no cal oblidar l’aparició, el gener del 1996, de la traducció de la novel.la de Rita Charbonnier sobre la germana de Mozart. Nannerl, la hermana de Mozart (Edhasa) és una obra àgil tot i la seva llargària. Es relaten els fets de la frustrada vocació de Maria Anna “Nannerl” Mozart amb pretensions de ser compositora i severament reprimida pel seu pare, així com burlada pel seu germà. Al final, una de les poques partitures que conserva s’enlairen cel amunt, a la plaça de Salzburg on s’erigeix l’estàtua de bronze que encara avui presideix un dels indrets més emblemàtics de la ciutat austriaca.

Com veieu, n’hi ha per triar i remenar. Si us vénen al cap més títols, no dubteu en penjar-los en els comentaris opcionals. Seran ben rebuts i faran molt servei.