LA FINTA SEMPLICE A RUBÍ

A Rubí, el proper dissabte 27 de gener (dia de l'aniversrai del naixement de Mozart) estrenen La finta semplice, KV 51 (46a) òpera "buffa" en tres actes, amb llibret de Marco Coltellini sobre un llibret de Carlo Goldoni. La música és d'un jove Wolfgang Amadeus Mozart de dotze anys. Una música, per cert, desconeguda encara a casa nostra. Amb aquestes funcions a la vil.la del Vallès, doncs, l'òpera mozartiana suposa l'estrena a Catalunya. Benvinguda sigui la iniciativa.

Una òpera "frustrada"

Es pot dir sense cap mena de problema que La finta semplice és l’òpera frustrada de Mozart. Però també es pot afirmar sense vergonya que segurament és el seu treball escènic equivocat. És clar que, posats a buscar possibles culpables (tot i que la paraula resulti un pèl forta tractant-se de Mozart), caldria assenyalar Leopold, el pare del jove compositor, que en el moment d’escriure la peça tenia tan sols 12 anys.
L’empresari Afflisio, que regia els destins del teatre de la cort, era un especulador i un negociant. No en va, després de passar per Lió i Barcelona, va acabar a la presó. I sembla que va ser un dels responsables que La finta semplice no s’estrenés a la capital imperial. Mozart es va haver de conformar amb una representació a Salzburg l’any següent, com a premi de consolació.
Amb tot, les cartes furioses que Leopold Mozart envia al seu amic Hagenauer a Salzburg deixen veure una conxorxa excessiva, com si hi hagués un complot de proporcions majúscules. No va ser del tot així, però sí que es van posar impediments a l’estrena de l’òpera. Hi havia una raó que ho podia justificar: l’empresari no volia arriscar-se excessivament davant del treball d’un jove de dotze per a una òpera buffa llarga, de prop de tres hores de durada. Mozart no tenia experiència en el terreny teatral, i menys en l’òpera còmica, un gènere que requeria una intuïció que només l’experiència podia donar. I Mozart, per molt nen prodigi que fos, tenia poca o nul.la experiéncia en el terreny escènic. La prova és que, si bé La finta semplice no es va estrenar, sí almenys que es va interpretar la missa KV 139, coneguda amb el sobrenom d’”Orfanat”, amb la presència del propi emperador i tota la cort.
La finta semplice (és a dir La ximpleta fingida) té llibret de Marco Coltellini sobre una comèdia que Carlo Goldoni (de qui enguany recordem el 400 aniversari del naixement) havia escrit a París. L’argument és simple: els germans Cassandro i Polidoro són dos solters empedernits. Giacinta és la seva germana i s’ha enamorat de Fracasso, un oficial que té com a criat Simone, enamorat de Ninetta, criada de Giacinta. Fracasso, per aconseguir casar-se amb Giacinta, du a casa dels dos germans Rosina, la seva pròpia germana, que es fingeix estúpida i de la que s’enamoraran Cassandro i Polidoro. Finalment, Cassandro es casarà amb Rosina i Polidoro es quedarà solter.
Musicalment hi ha recursos hàbils i una gràcia inqüestionable en la tria de girs melòdics. Però el resultat global no té res a veure amb les grans pàgines còmiques del Mozart de maduresa, perquè falta a l’òpera l’espontaneïtat i les intuïcions teatrals d’obres majúscules com Così fan tutte i Les noces de Fígaro, o fins i tot de l’altra “finta”, la “giardiniera”, escrita quan Mozart tenia 19 anys. Estructuralment, La finta semplice està integrada per 26 números, dels quals cal destacar els tres finals d’acte, el cor inicial i un duet. Mozart, per cert, va aprofitar una ària del seu oratori Die Schuldigkeit des ersten Gebots per incloure-la a La finta semplice, en concret “Così ha mai la donna” que canta Polidoro al primer acte.

ARGUMENT

Acte I
Som a la casa dels germans Cassandro i Polidoro, que viuen amb la seva germana Giacinta a la vora de Cremona. Fracasso s’hi ha allotjat amb el seu criat Simone. S’ha enamorat de Giacinta i la criada d’aquesta, Ninetta, ho està de Simone.
Cassandro és un vell rondinaire, misogin i que es queixa que al món no hi ha més que dones. Per la seva banda Polidoro, molt més feble que el seu germà, voldria flirtejar amb una dona però està sotmès per Cassandro. Ninetta decideix que farà caure els dos germans davant dels encants del bell sexe.
A la casa arriba Rosina, germana de Fracasso, amb l’excusa de venir-hi a passar unes vacances. Per la seva banda, Cassandro es manté ferm en la seva decisió de no deixar casar la seva germana amb Fracasso, però Ninetta parla amb Rosina del pla previst: haurà de seduir Don Polidoro i Don Cassandro.
Don Polidoro acaba caient als peus de Rosina, bojament enamorat. Cassandro retreu al seu germà que flirtegi amb una dona i Rosina s’adreça aleshores a Cassandro i aconsegueix que aquest li doni un anell. Per no perdre de vista la joia, l’avar Cassandro convida Rosina a quedar-se a la casa, per vigilar l’anell.

Acte II

Ninetta i Simone parlen dels seus plans futurs de casament. Després, i durant un sopar, Fracasso i Polidoro s’cabaran barallant perquè els dos comencen a intuir que Rosina els agrada molt. Descaradament, Polidoro diu a Rosina que no li donarà cap anell però que li farà un fill com a regal.

Don Polidoro insisteix en casar-se amb Rosina i aquesta el vol posar a prova pel seu caràcter groller. Cassandro, per la seva banda, es vol venjar del seu germà i de manera ràpida i precipitada demana a Rosina si s’hi vol casar. La noia es burla del vell. Cassandro, endormiscat pel vi, no s’adona que la noia li torna a col.locar al dit l’anell que li havia regalat.
Mentrestant, Fracasso es baralla amb Cassandro perquè aquest li diu que es vol casar amb Rosina i li diu que li ha regalat un anell. En veure que el du al dit, Fracasso diu a Cassandro que és un mentider. Paral.lelament, s’ha ordit una nova trama per embolicar els dos germans. És el torn de Simone.
Efectivament, el criat de Fracasso amaga Giacinta i fa creure a Cassandro i Polidoro que la seva germana ha fugit amb tots els diners de la casa. Ninetta fingirà que la segueix. Polidoro i Cassandro prometen a Fracasso i Simone que es podran casar amb Giacinta i Ninetta si troben la seva germana.

Acte III

Giacinta i Ninetta estan disposades a tornar a casa de Cassandro i Polidoro. Rosina està preparada a casar-se amb Cassandro, però encara prepara una última juguesca. L’estratègia de Rosina consisteix en fer creure a Cassandro que es vol casar amb el seu germà, quan en realitat ofereix la seva mà al propi Cassandro. Aquest, content de casar-se amb una dona de la que acabat per enamorar-se, accepta de grat. Tan sols Polidoro es quedarà solter.

LES FUNCIONS A RUBÍ

Repartiment

Maria Hinojosa.............Rosina
Jordi Boltes.................Cassandro
Jordi Schlaghecke........Polidoro
Montserrat Bertral.........Giacinta
Mireia Aguiar................Ninetta
Ferran Campabadal.......Fracasso
German de la Riva........Simone

La Camara Teatre
Ermini Ensemble
Coral Conturbatme
Direcció escenica: Angel Miguel
Direcció musical: Juanjo Grande

Lloc i horaris
Dissabte 27 de Gener 21:00 Teatre Municipal La Sala
Diumenge 28 de Gener 18:30 Teatre Municipal La Sala