MOZART AMB GAS

Heus aquí que una coneguda marca d'aigua amb gas, nom que porta igualment un cèlebre balneari de Caldes de Malavella (comarca de La Selva) va etiquetar l'any passat les seves ampolles amb un motiu mozartià, atès el 250 aniversari del naixement, a Salzburg, de l'autor de Le nozze di Figaro.

A l'esquerra, unes partitures manuscrites, pretesament autògrafes, sota un "logo" commemoratiu de l'aniversari rodó. Al centre, les emblemàtiques lletres corresponents a la beguda, amb el dibuix modernista que deixa veure la fumarada sulfurosa de les terres emblemàtiques de la població gironina. I a la dreta, de perfil, dos personatges vestits d'època i de perfil. El més alt, amb un violí, és Leopold Mozart, vicemestre de capella de la catedral de Salburg i cèlebre violinista, pedagog i autor d'un mètode per a ensenyar aquest instrument, que s'havia fet cèlebre d'ençà de la seva publicació, el 1756. Aquell va ser l'any del naixement del nen que, somrient, s'asseu davant del clavecí, i que no és altre que Wolfgang Amadeus Mozart.

Sempre m'ha encisat aquest retrat de família del que, per cert, l'etiqueta (que a més inverteix la posició original) no deixa veure el tercer personatge i que no és altre que Maria Anna, coneguda amb el nom de Nannerl, germana de Wolfgang que en l'aquarel.la original apareix davant del seu germà, cantant. L'encant de l'obra rau en la felicitat i l'harmonia que es desprenen de la disposició dels personatges, de la tria dels colors i de la situació viscuda: gaudir fent música en família (o, si fos un altre cas, entre amics). Casualment (o no), va ser de les primeres imatges que, de nen, jo vaig veure relacionades amb Mozart.

L'obra original és, segurament, de principis de 1764. El petit Mozart havia iniciat el primer larg viatge que el duria fins a Londres, on coneixeria Johann Christian Bach, el "Bach de Londres", de qui aprendria els secrets de la simfonia. Abans, el pas per París havia deixat embadalida la societat cortesana i mundana de la futura ciutat de les llums. Mozart hi va publicar les seves primeres obres, en concret les sonates KV 6 i 7, dedicades a Madame Victoire de France (Louise-Marie-Thérèse de Bourbon), i aparegudes el mes de febrer d'aquell any. A banda de ser rebuts a Versalles, els nens Mozart, amb la complicitat del seu pare i la mirada pacient de la mare (la soferta Anna Maria, nascuda Pertl) van oferir concerts al teatre de M. Félix i a la rue et porte Saint-Honoré.

La pintura va ser elaborada per Louis Carrogis, també conegut com a Carmontelle, i deixa veure la felicitat d'uns anys en què hi havia moltes esperances posades. Però, sobretot, el que sempre m'ha emocionat més és la cara petita i rodona del petit Wolfgang (amb prou feines un nen de vuit anys), embadalit davant de l'instrument de teclat, com si la música fos per a ell un joc. Certament, l'era, i l'aquarel.la de Carmontelle ho revel.la a la perfecció.

Abans de marxar cap a Londres, Leopold Mozart va fer elaborar un gravat, d'acord amb l'aquarel.la original. Una mica per allò que una imatge val més que mil paraules, però no tot el valor musical que hi ha contingut en l'obra. En tot cas, i tornant a l'aigua amb gas de Caldes de Malavella, trobo tot un encert la tria de l'obra de Carmontelle. Sempre he estat en contra de la utilització comercial de l'art per vendre tota mena de productes, però reconec que en aquest cas s'ha recorregut a una imatge delicada i de gust exquisit. I és que Mozart, amb gas o sense, tonifica i purifica cos i ànima.