30.7.07

HA MORT INGMAR BERGMAN

Era inevtiable: nascut el 1918, Ingmar Bergman estava arribant al final de la partida d'escacs. I ja se sap que les taules no hi valen. En Xavier Cazeneuve m'escriu per recordar-me que Ingmar Bergman se n'ha anat havent superat les proves, com les de Tamino a La flauta màgica, aquella òpera que em va entrar per la vista, mentre que el cinema de Bergman em va entrar per les oïdes, aquella tarda de novembre de 1980, a l'Ateneu Barcelonès, al costat del meu pare. La projecció de l'adaptació bergmaniana era en condicions precàries: una còpia en 16 mm., amb canvis de rotlle cada vint minuts. Era igual: el rostre de la nena (filla de Bergman a la vida real) al suposat Teatre de Drottningholm reconstruït en un plató era el meu rostre, nen entre adults, escoltant per primera vegada una música destinada a ser, no pas la que més m'agrada, sinó la que més estimo.
Podria dir moltes coses del molt que he descobert amb Bergman: tinc la sort de tenir al meu arxiu la pràctica totalitat de la seva filmografia (gairebé cinquanta llargmetratges) i he vist en més d'una ocasió muntatges seus al teatre. Però em quedo amb aquella Flauta màgica, cantada en suec i amb cantants irregulars, però que tant s'apropa a la veritat mozartiana. Bergman havia assajat una passa prèvia en una seqüència crucial de La hora del lobo, amb una cita de l'escena en què Tamino dialoga amb la nit. A partir d'ara, la resta serà silenci.

3 Comments:

At 11:10 p. m., Blogger Albert said...

La veritat és que Bergman és inoblidable. Precisament per això sempre seguirà present d'una manera o altra en el firmament dels grans cineastes.

 
At 5:08 p. m., Anonymous Anónimo said...

HA MORT MOLT MOLT MES QUE UN GRAN DIRECTOR DE LA FLAUTA MAGICA
Jorge

 
At 10:46 p. m., Blogger Malalt de Bach said...

jo vaig descobrir aquesta joia els cinemes Verdi,feia molts anys que vaig descobrir Mozart pèro aquell dia semblava que el descobria de veritat de la ma d'un geni Ingmar Bergman.

 

Publicar un comentario

<< Home