EL MOZART DE MACKERRAS

Comentava fa un temps que havia rebut una grata sorpresa amb l’edició del disc d’Harmonia Mundi amb els dos últims concerts per a piano i clarinet de Mozart. Ara, l’amic Lluís Ripoll (de LR Music) em fa arribar les quatre últimes simfonies: les número 38 "Praga" en Re major KV 504, 39 en Mi bemoll KV 543, 40 en sol menor KV 550 i 41 "Júpiter" en Do major KV 551. La interpretació va a càrrec de l’Orquestra de Cambra Escocesa dirigida per Charles Mackerras i continguda en un doble estoig editat amb cura i sensibilitat pel segell Linn Records.

Sempre m’ha semblat que el director australià és un dels ambaixadors més honestos i rigorosos actuals de la causa mozartiana. I ho demostra una vegada més amb un disc que podem considerar perfecte, sense pal.liatius ni matisos que valguin. La lectura de les quatre últimes peces simfòniques mozartianes traspua generositat sonora i dinàmiques contrastades equilibri entre el tan discutit esperit preromàntic de les peces i un amable classicisme que Mozart es resisteix a deixar enrere. Tot plegat amb un so espuri i cuidat, i amb l’opció del Super Audio CD que dóna a la cosa una sumptuositat a la que és molt difícil oposar resistència. Estem, doncs, de sort, tenint Mackerras en actiu i aquest disc torna a ser-ne una bona prova.
Per cert, casualitat o no (m’inclino per la segona), la portada recull la mateixa il.lustració que l’anterior disc: la cèlebre pintura d’Ignaz Unterberger (1786) representant la lògia maçònica “Zur neugekrönten Hoffnung” en què, a la dreta (tot i que aquí escapçat) hom ha cregut veure el mateix Mozart conversant amb un germà de la lògia a la que pertanyia.