23.11.08

UN NOU ENCERT DISCOGRÀFIC

Queden pocs "senyors de Barcelona", aquesta categoria que designa un personatge a qui no li fa res, en els tràfecs de la vida quotidiana, aturar-se al carrer, rebre't al despatx o dur-te a fer el vermut amb l'únic objectiu de fer petar la xerrada, perdent el temps per guanyar en calidesa humana i fer-te partícep de la seva amabilitat i poder, així, compartir l'entusiasme per una causa comuna. Si jo fos Josep Pla, dedicaria un "homenot" a Lluís Ripoll, un "senyor de Barcelona" que, una vegada més, ha tingut l'amabilitat, el detall i la delicadesa de regalar-me una bona estona de xerrada sobre música i un disc dels que distribueix a LR Music. Un més dels encerts d'aquesta quixotesca empresa, com ja vaig tenir ocasió de referir-m'hi en un anterior post d'aquest blog mozartià. Parlo de l'últim treball de l'Orquestra de Cambra Escocesa que, dirigida per Alexander Janiczek des del primer violí, ha tret al mercat unes memorables versions de la Serenata KV 203 "Colloredo" i el Divertiment KV 251, a més de la Marxa KV 237 de W.A. Mozart.
Linn Records s'encarrega de l'edició, enregistrada el juny d'aquest 2008 i presentada en un format àudio de generositat immaculada, amb un insultant balanç de so i una envejable producció: gran treball, en definitiva, al que s'uneix l'entuasiasta interpretació dels membres de l'orquestra escocesa.
La galanteria de les peces no deixa d'amagar, pel seu sentit de l'humor, la revolta que es coïa dins del compositor en haver d'escriure peces de circumstàncies per a la residència salzburguesa de l'arquebisbe Hieronymus Colloredo. Justament, el sobrenom de la serenata KV 203 (acabada el 1774) es deu al fet que va ser escrita per a l'onomàstica del funest clergue. La peça permet el lluïment, com era propi a l'orquestra de la cort de Salzburg, de diferents orquestres que intervenen a l'interior de cada moviment com ara el violí, la flauta o l'oboè. I el resultat és una peça d'indescriptible encant, el mateix que desplega el divertiment KV 251 (de 1776), presumiblement dedicat a Nannerl, germana de Wolfgang, i que té en el segon minuet una de les més originals formes per dibuixar aquesta forma musical, a base de tema i variacions. Joventut i vitalisme, doncs, per a dues peces que ajuden a sintetitzar l'esperit del segle XVIII de la mà d'una de les millors orquestres de cambra europees, ben acotxades per una manera d'entendre la fonografia poc (o gens) a veure amb la rapidesa efímera d'altres productes molt més barroers, per molt que els agomboli una sorollosa (però insubstancial) campanya publicitària. Aquí no es tracta de soroll sinó de música en majúscules feta i presentada amb la mateixa voluntat amb què me l'oferia un senyor de Barcelona com Lluís Ripoll: el plaer de compartir una bona estona perdent el temps i guanyant en calidesa humana.

4 Comments:

At 5:16 p. m., Anonymous Anónimo said...

salve , jaume , come va? Non so se si ricorda di me , sono Francesco spe' , uno studente Erasmus che frequento' i suoi interessantissimi corsi "Musica i audivisual" e "Estetica" (capelli lunghi , l'unico maschio tra gli italiani erasmus)-
Volevo salutarla e dirle che conservo un ottimi ricordo delle sue lezioni .
ADeu!

 
At 5:30 p. m., Anonymous Anónimo said...

Ostia el Radigales, aka "El joselito" o "El pequeño Mozart" té un blog xDDDDD.

Encara recordo com li deies als tècnics de la facultat si et podien instal.lar un ordinador que durés 10 anys o més xDDD

 
At 12:19 a. m., Blogger van Swieten said...

Voldria saber, primer que tot, si el Blog continua actiu, ja que veig que quasi fa un any que no hi escriu ningú.
Si efectivament es així, crec que caldria revitalitzar-lo amb urgència abans que una altra malaïda 'hitziges Frieselfieber' se l'acabi enduient per sempre més a la fosa comuna bloggera...Hi esteu d'acord, herr Radigales? Proposeu o deixeu propasar temes al respecte...Una vida i obra tan apasionant com la del meu admirat amic no mereix ni un minut d'ostracisme...

 
At 11:44 a. m., Blogger Jaume Radigales said...

Tens raó, Van Swieten. Ara mateix m'hi poso. Disculpeu, benvolgut baró, el "silenci" mozartià...

 

Publicar un comentario

<< Home